Guix aïllant per a façana a base de microesferes de vidre: característiques i comparació


Què es?

Guix calent: avantatges i desavantatges

Parlant de treballs d’enguixat, ens referim a la complexitat de la seva implementació i a la necessitat d’atraure artesans experimentats. No obstant això, el problema és que el guix de ciment normal no resol els problemes d’aïllament de parets.

Per crear una capa aïllant addicional, s’utilitza guix aïllant tèrmic per a parets externes i interiors. El material té una alta eficiència energètica i el seu cost és força acceptable.

En què consisteix?

Normalment, el material de guix és una barreja de sorra i ciment, que crea un recobriment amb una densitat de fins a 1.800 kg per metre cúbic i una conductivitat tèrmica d’1,2 W / mS.

Els guixos aïllants tèrmics estan fets de ciment i farcits, que creen bombolles d’aire al recobriment monolític, que redueixen la densitat i la capacitat de transmetre calor. Es poden utilitzar diversos materials com a farciment:

  • perlita. Es forma quan la lava volcànica que es solidifica a la superfície de la terra entra en contacte amb la humitat. En el procés d’hidratació es formen nuclis arrodonits, anomenats perles. Una característica distintiva és l’alta porositat, la capacitat d’absorbir aigua en grans quantitats, deu vegades el seu propi pes. En la preparació de la barreja de guix, per regla general, s’utilitza perlita expandida: petits grànuls de tons grisencs o blancs;
  • vermiculita. Representant d’un grup de minerals que s’assemblen exteriorment a petites escates daurades de color marró. Onades de calefacció, s’omple d’aire. En aquesta forma, s'utilitza en diverses indústries, inclosa la construcció, en la preparació de morters de formigó lleuger i composicions de guix calent;
  • petites estelles d’argila expandida. Per a la producció s’utilitzen graus especials d’argila de baixa fusió. Els grànuls són petits, no superen els cinc mil·límetres, més sovint es comparen amb la sorra. El farciment és lleuger, ventilat, amb una conductivitat tèrmica mínima;
  • serradures. Els residus obtinguts del processament de la fusta també s’utilitzen com a farciment. Amb el seu ajut, el morter de guix es proporciona amb porositat, mentre es conserva completament l’estructura de la massa i la seva homogeneïtat;
  • grànuls d'escuma de poliestirè. S'utilitzen com a escalfador en la preparació d'una barreja de guix. Són producte de la indústria química, els seus anàlegs d’origen natural són inferiors en resistència als incendis, influències biològiques i període de funcionament. Però compleixen perfectament la funció assignada: donen porositat a la massa del guix i redueixen la seva capacitat de transmetre calor.

Guix calent: avantatges i desavantatges

A més dels components principals indicats, es poden afegir modificadors a la barreja de guix que augmenten l’elasticitat, augmenten la vida útil i protegeixen de l’esquerda.

Els fabricants afegeixen plastificants i repel·lents a l’aigua a les formulacions seques; per a l’autopreparació, molts utilitzen microfibra, detergents i modificadors ja fets.

El guix amb aïllament, aplicat a les parets, no és inferior en les seves qualitats a un anàleg de sorra i ciment. S’hi aplica qualsevol tipus d’acabat.

Tecnologia d’aïllament de parets des de l’interior amb guix càlid

El guix calent s’aplica a mà i màquina a les parets. En el primer cas, s’utilitza una espàtula, una paleta, una ratlladora i altres eines de pintura per treballar, en el segon: una bomba de mescla especial i una pistola de morter.

Forma manual d’enguixar parets

Aplicació manual de guix calent
Abans d’iniciar la feina, s’ha d’abocar el contingut de tot el paquet de guix calent en un recipient adequat amb un volum de 50 a 100 litres, afegir aigua en la quantitat especificada pel fabricant del material i, tot seguit, barrejar-ho tot amb un mesclador de construcció. . En aquest cas, heu de saber que la capacitat de treball de la mescla acabada és de 2 hores.
No és difícil comprovar la consistència requerida de la barreja. Per fer-ho, heu d’agafar una mica de morter amb una paleta i inclinar l’eina amb força. Si el guix no cau de la seva superfície, vol dir que ha adquirit plasticitat i està a punt per utilitzar-se. El seu consum amb una capa de 25 mm serà de 10-14 kg / m2 de mescla seca, amb un gruix de 50 mm - 18-25 kg / m2, respectivament.

La barreja aïllant s’ha d’aplicar manualment a les parets per capes, el gruix de cada capa no ha de superar els 20 mm per evitar que el morter es llisqui de la superfície sota la influència del seu propi pes.

S’ha d’aplicar cada capa següent de guix no més tard de 4 hores després de col·locar l’anterior. El temps d'assecat del recobriment pot augmentar a una humitat elevada i a temperatures baixes de l'aire, per exemple, a la tardor.

La barreja de treball s’ha d’aplicar a la superfície de la paret imprimada de baix a dalt, utilitzant una espàtula ampla, perfils de balisa i una regla. El procés d'aplicació de guix calent sense balises i la qualitat del revestiment resultant s'han de controlar mitjançant una cinta de 2 m de llarg, una línia de plomada i un nivell hidràulic. El pla pla del revestiment de guix es pot comprovar fixant-hi un rail de dos metres amb una vora, com a regla general, no hi ha d’haver espais entre l’eina i la paret. Es permeten petites desviacions del recobriment acabat de l'horitzontal o vertical, no superior a 3 mm per 1 metre corrent.

L'eliminació dels perfils del far del revestiment s'ha de fer 4-6 hores després de la finalització de l'obra principal. Les cavitats buides s'han de reparar amb una barreja de guix i anivellar-les amb una paleta.

Es recomana comprovar i acceptar treballs de delaminació, curvatura i esquerdament del revestiment abans de 3-4 setmanes després de la realització del guix de les parets.

Mètode mecanitzat d’enguixat de parets

Arrebossat mecànic
Per aplicar un recobriment de guix calent mitjançant un mètode mecanitzat, cal preparar primer la bomba de mescla per al seu funcionament i després abocar la barreja seca a la tremuja de la màquina. Després d'això, d'acord amb la consistència desitjada de la barreja, haureu d'ajustar la dosi d'aigua amb una bomba. Hauria de ser d’uns 500 l / h. El seu valor exacte depèn de la temperatura de la casa i del material de les seves parets.
Després de preparar i engegar la bomba, l’arma de morter, quan es distribueix la barreja per la superfície de la paret, s’ha de mantenir a una distància de 30 cm i perpendicularment a ella. El gruix de la capa de guix durant l'aplicació es pot ajustar fàcilment mitjançant la velocitat de moviment de la pistola de morter. Com més petita sigui, més potent és la capa i viceversa.

El tractament de la superfície s’ha de fer des de la cantonada superior cap avall i després d’esquerra a dreta, tot formant adherències de 0,7 m d’amplada. El moviment alternatiu de la pistola ha de ser tal que el centre de la barreja de polvorització estigui situat a la vora inferior del guix ja aplicat. Les empunyadures anteriors i posteriors s’han de superposar 10 cm al costat esquerre.

Com en el cas anterior, la superfície arrebossada s’ha d’anivellar d’acord amb la norma i, després d’assecar la barreja, traieu els perfils del far i ompliu els canals buits de morter.

Després de finalitzar la polvorització de guix, s’ha d’aturar el subministrament de la solució tancant la vàlvula d’aire de l’arma. Rentar la bomba, les mànegues, la pistola i les eines immediatament amb aigua.

Important! La barreja de guix no ha de romandre estàtica durant més de 15 minuts mentre es troba a la bomba o a la mànega.

Dispositiu de capa d’acabat

Acabant les parets
Com ja s’ha esmentat anteriorment, les parets han d’estar aïllades amb guix calent a base de grànuls de poliestirè. Abans d’aplicar el recobriment d’acabat, la paleta i el recipient destinat a preparar-hi la mescla de treball s’han de netejar de totes les partícules estranyes que puguin alterar l’aparició del recobriment durant el seu processament.
S’ha d’aplicar la capa superior per obtenir una superfície de paret uniforme i presentable. El seu gruix no sol superar els 5 mm. Després d’haver aplicat la capa d’acabat, s’ha de pintar amb una paleta de metall o plàstic de 300 mm.

Com aïllar les parets amb guix calent - mireu el vídeo:
En resum, podem concloure: el guix calent és una bona alternativa a altres materials d’aïllament tèrmic. És especialment eficaç per a l'aïllament de parets de doble cara. Al mateix temps, l’exterior de l’edifici també té un bonic acabat i, des de l’interior, un aïllament ecològic i fiable.

Principals fabricants

Aquest guix aïllant s’ha produït recentment, però els fabricants ja han començat a competir. Avui en dia, les marques següents són especialment populars:

  • barreja "Umka". Un material de renom, excel·lent per a parets interiors. La base està formada per boles de silici granulars. La composició es distingeix per una bona barrera de vapor, resisteix la humitat, protegeix contra sons estranys i reté la calor perfectament. El farciment no fa olor ni fa mal al cos humà. Els grànuls aporten una força addicional a la superfície. Després d’aplicar una composició d’aquest tipus, no hi ha necessitat d’imprimació ni de reforç de paret.
  • "Ós" o "Warmix". Alguns confonen aquests materials de construcció, tot i que els produeixen en un estat no tractat, representat per una mescla seca, immediatament abans de l’ús, diluït amb aigua en les proporcions adequades. La massa a punt per utilitzar-se es caracteritza per una alta adherència a diverses superfícies, que permet no cobrir les parets amb imprimacions. Aquest material de construcció crea una bona barrera de vapor i protecció contra el soroll aliè, s’utilitza per a treballs d’acabat a l’exterior.
  • Knauf. Un producte universal homologat per al seu ús en qualsevol superfície. Fins i tot els terres de formigó estan arrebossats i aïllats amb aquesta barreja. La composició es pot aplicar manualment o mitjançant mecanismes de màquina per estalviar temps de treball.

Vistes

Guix calent: avantatges i desavantatges

Des del punt de vista tècnic, la composició del guix té les propietats desitjades pel fet de basar-se en materials aïllants.

Segons la composició, la barreja es divideix en tres tipus:

  • massa de guix sobre base de vermiculita. L’additiu es produeix amb roca d’origen muntanyenc tractada tèrmicament. La vermiculita expandida té propietats antisèptiques, protegeix les parets de les formacions fúngiques. El mineral és lleuger, s’aboca en composicions seques ja preparades;
  • barreja amb grànuls de poliestirè expandit. Excel·lent material per mantenir l'energia calorífica. La composició conté ciment i calç, components de farciment i additius especials. Apte per a totes les superfícies;
  • guix de serradures. No és capaç de suportar els efectes d’un entorn humit, per tant no s’utilitza per a la decoració exterior. Quan aïlleu les parets interiors amb aquesta composició, tingueu en compte que durant la solidificació, la sala s’ha de ventilar constantment. Aquest tipus de guix s’aplica sobre fusta i maó i s’endureix en un termini de dues setmanes.

A part, s’hauria de parlar de la composició de guix aïllant tèrmicament Knauf Grunband. Aquesta línia de productes és coneguda per molts i representa les formulacions més populars.

Les fraccions de la barreja no superen el mil·límetre i mig de diàmetre, l'aplicació és possible manualment i mitjançant equips elèctrics.

Aquesta barreja s'utilitza per a l'acabat de façanes, soterranis i altres estances amb un alt contingut d'humitat.A més, amb l'ajut de guix, es reforça la superfície de la façana, les parets reben una protecció addicional contra danys mecànics, la formació d'esquerdes queda completament exclosa. L'estructura del morter de guix és tal que es pot utilitzar per a l'acabat decoratiu.

Mètodes d'instal·lació

Les instruccions per preparar la barreja preparada prèviament s’indiquen a l’envàs. Per preparar una solució a casa, es barreja un component aglutinant (ciment, calç o guix), aigua i un farcit de flux lliure en una proporció 1: 1: 4. La barreja es barreja a fons fins a obtenir una consistència de crema agra espessa, després de la qual cosa es pot aplicar a la superfície neta.

L'enguixat de les parets interiors es duu a terme segons les balises, el gruix de la capa aplicada guix calent no ha de superar 1 cm en una passada. Si cal augmentar el gruix del recobriment, la primera capa s’ha d’assecar, en cas contrari l’escaiola caurà pel seu propi pes. No és pràctic fer una capa més gruixuda que 3 cm, les propietats d'aïllament tèrmic es redueixen i la càrrega a la base esdevé crítica.

Guix d'aïllament de façana aplicat en una capa prima: 3-4 mm a la primera passada, no més de 1,5 cm en total després de l'aplicació preliminar i l'assecat de la capa de reforç.

Avantatges i inconvenients

Els principals avantatges són:

  • resistència al desgast, sense canvis de deformació;
  • indicador d'alta resistència;
  • l’absència de components a la matèria primera que suposin un perill per a la salut humana;
  • resistència a condicions de temperatura negatives;
  • altes qualitats d'adherència;
  • la capacitat d'utilitzar sobre qualsevol tipus de superfície;
  • no es requereix reforç en la majoria dels casos.

Malauradament, també hi ha aspectes negatius:

  • la capacitat d'aïllament tèrmic d'aquesta composició és molt inferior a la dels materials d'aïllament clàssics. Per aconseguir un indicador similar, caldrà disposar una capa de guix que sigui d’una i mitja a dues vegades més gruixuda que la capa d’aïllament tèrmic habitual;
  • la barreja poques vegades s’utilitza com a acabat. Després de l'assecat, requereix un processament final amb materials que siguin més adequats en la seva composició que altres.

La barreja de guix interior càlid no és ideal. Igual que altres béns, difereix per les seves propietats positives i negatives.

Com fer la barreja vosaltres mateixos

Guix calent: avantatges i desavantatges

Podeu preparar un guix per a l'aïllament amb les vostres pròpies mans comprant tots els materials necessaris per a això al mercat de la construcció. Per tant, necessitem ciment, un material d’estructura porosa, plastificants.

La porositat dels components permet que la barreja de guix realitzi funcions d’aïllament, li confereix propietats permeables al vapor, donant a les parets la capacitat de “respirar”. El motlle no es forma en aquests materials, perquè no hi ha una font principal per a això: la humitat.

L'ús de plastificants per a la base de ciment confereix a la barreja una bona plasticitat i garanteix l'adherència als substrats de suport.

Per aquest motiu, els compostos de guix aïllant tèrmic difereixen en les característiques que permeten la seva utilització en superfícies de formigó, fusta, maó i fins i tot ceràmiques.

Tecnològicament, el procés de preparació d’una barreja de guix té aquest aspecte:

  • es pren una part del ciment de grau M500;
  • s’aboquen quatre parts de grans de perlita o vermiculita;
  • s'aboca aigua de manera que la barreja tingui una consistència semblant a la crema agra;
  • es prenen plastificants a raó de 50 g per cada galleda de ciment.

Els plastificants es dilueixen en aigua, el ciment es barreja a fons amb els grànuls. S'aboca aigua a la mescla seca, es barreja fins a obtenir la plasticitat necessària. La solució es manté durant quinze minuts, després dels quals està completament llesta per al seu ús.

La barreja de guix de bricolatge us costarà molt menys.

Guix de perlita càlid i personalitzat

Probablement ja heu notat que tots els compostos de guix calent contenen components que determinen les seves propietats d’aïllament tèrmic. Molt sovint es tracta de perlita o vermiculita, hi ha mescles amb poliestirè expandit. Els seus baixos coeficients de conductivitat tèrmica permeten, de mitjana, obtenir bons valors per als recobriments acabats. Si utilitzeu aquests additius junts o en lloc de certs farcits com ara sorra, així com aglutinants com el guix o el ciment, podeu estar segur de barrejar la barreja amb les propietats desitjades.

Malauradament, els preus de les mescles preparades no són inspiradors. Però, i si prepareu la solució vosaltres mateixos? A més, components individuals com el ciment, la perlita i la calç són relativament econòmics. Per exemple, es pot comprar una tona de ciment M500 per 3000-4000 rubles, bosses de 20 kg de calç apagada - 170 rubles cadascuna, perlita (graus M75 o M100) - aproximadament 1500-2000 rubles. per metre cúbic Si el volum de treball és gran i el pressupost per dur-lo a terme és limitat, és hora de fer "química". Us oferim diverses receptes per fer guix de perlita càlid amb les vostres mans.

  • 1 part de ciment a 1 part de sorra i 4 parts de perlita (calculada per volum) es barreja amb aigua fins a obtenir la consistència requerida (crema agra espessa);
  • les proporcions de ciment i perlita en volum són d’1 a 4. Per tant, per a 375 kg de ciment es requereix aproximadament 1 metre cúbic de sorra de perlita. La mescla es barreja amb 300 litres d’aigua, com a additiu plastificant, es pot utilitzar cola PVA en un volum de 4-5 litres. La cola es barreja amb aigua, on posteriorment s’afegeix una barreja seca de perlita i ciment;
  • la proporció volumètrica de ciment i perlita és d’1 a 5. Per a 290 litres d’aigua s’utilitzen 4-4,5 litres de PVA, 300 kg de ciment i un cub de perlita; - per volum: 1 porció de ciment, 2 porcions de sorra i 3 porcions de perlita. Com a additiu, podeu utilitzar sabó líquid o PVA en una quantitat no superior a l'1% en pes de ciment;
  • 270 litres d’aigua requeriran un cub de perlita i 190 kg de ciment;
  • 1 volum de ciment, 4 volums de perlita, aproximadament el 0,1% de la massa de ciment PVA cola;
  • proporció volumètrica de ciment a perlita en el rang 1: 4 ÷ 1: 8. L'additiu pot ser sabó líquid, detergent per a rentavaixelles, PVA, fins a un 1% en pes de ciment;
  • preliminarment es prepara una solució per barrejar (en endavant RZ): la sodi de sodi de carboximetilcel·lulosa (CMC) es dissol en un volum mesurat d’aigua en un volum del 0,5% del volum estimat d’escaiola calenta, així com en plastificants - 0,5% per pes de ciment afegit posteriorment. Tots els components es barregen a fons i es deixa assentar la solució fins que augmenti la viscositat del CMC. A més, són possibles variacions en funció de la densitat que cal obtenir del guix (galleda - 10 l). Per exemple, a 12 litres d’HR s’afegeixen 12 litres de ciment, 2 galledes de perlita i 2,5 galledes de sorra (la densitat de la solució resultant és d’uns 1500 kg per metre cúbic). S’aboca 1,5 galledes de sorra, 3 galledes de perlita, 1 galleda de ciment sobre el mateix volum de RZ: s’obté una mescla amb una densitat de 1200 kg en un cub. Per 20 litres, podeu barrejar uns 5 cubs de perlita, 1 galleda de sorra, 12 litres de ciment; obtenim una solució amb una densitat d’uns 800-900 kg per metre cúbic.

Tots aquests sabons líquids i PVA es poden substituir per superplastificants, per exemple, de Polyplast. Aquest component és molt important, ja que determina el comportament de la solució i la necessitat de la barreja en el volum d’aigua de mescla.

Heu d’entendre que les receptes només s’ofereixen a títol orientatiu. Per tenir èxit, haureu d'experimentar amb la proporció dels components, comproveu les solucions resultants en funcionament. I només després que la barreja sigui ideal per a les vostres condicions d'acabat, podeu pastar grans volums. Presteu especial atenció a la capacitat d’absorció d’aigua dels components d’aïllament tèrmic. Retenen activament la humitat, que, si falta aigua de mescla, pot provocar una violació de la tecnologia d’enduriment de la mescla de ciment.

Valoració
( 1 estimació, mitjana 4 de 5 )

Escalfadors

Forns